Categoria: Opinió

Publicat a

Creats per a l’eternitat

L’autor de la carta als hebreus diu: «no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, busquem la que encara ha de venir» (cf.He 13,14). I son moltes les expressions de Jesús que ens recorden aquesta mateixa idea d’eternitat «No amuntegueu tresors aquí a la terra, reuniu tresors al cel» (cf. Mt 6,19-20).

D’aquí a pocs dies s’iniciarà el temps de Quaresma que com bé sabem és camí cap a la Pasqua. I serà un temps de crida a la conversió. Voldria fer notar que totes les crides a la conversió de l’Evangeli són per a la Vida! És a dir, busquen portar-nos a gaudir ja en el moment present de la vida plena per la qual ens ha creat Déu, i que té com desplegament l’eternitat. Continua llegint «Creats per a l’eternitat»

Publicat a

Any nou, reptes nous!

Cada nou curs, nou any, nou moment, porta implícit els seus reptes, i aquest fet per si mateix, ens ha d’esperonar als seguidors de Crist. Ja que nosaltres estem cridats, per la força del mateix Evangeli, a anar sempre més enllà en la consecució del Regne de Déu, i en dur a plenitud les coses creades.

Tenim com a referència la nostra visió parroquial: «Acostar als homes i dones a Crist, fent de la Parròquia una família, casa i escola de Comunió». Aquesta visió ha de continuar essent el criteri de discerniment específic per a afrontar els reptes eclesials que tenim al davant. Continua llegint «Any nou, reptes nous!»

Publicat a

Pessebres

Una de les activitats que més recordo de les festes de Nadal de la meva infància, és la preparació del pessebre de casa i tot el que passava al seu voltant. El pare, encara ara, preparava la taula que normalment situàvem al menjador, treia tot el que teníem guardat: els rocs per fer les muntanyes, terra, un motoret per l’aigua, i la caixa de les figuretes. Treure les figuretes de la caixa i tornar-les a mirar, algunes tenien nom i tot, agrupar-les, els reis per un costat, els pastors normals per un altre, els del naixement per un altre… era l’estona que recordo més entranyable. I no em vull descuidar de l’excursió “a buscar verd” que no era altre cosa que anar a collir una mica de “mata” (llentiscle), molsa, romaní, fulles de margalló, branques de pi, … I la part més intensa que era el muntatge de tot plegat, era un moment de família on si barrejava el joc, la creativitat, l’explicació de perquè cada cosa, la religiositat més senzilla. Sempre primer situar la cova, i tota la resta en funció d’aquesta. Fer el pessebre era pròpiament un ritual familiar que inaugurava les festes de Nadal i feia família. Continua llegint «Pessebres»