Acollida

[:en]

La Parròquia de Santa Maria de Montblanc la trobem ja des de l’origen de Montblanc el 1163. L’any 1296, ja tres eren les esglésies montblanquines dedicades a la Mare de Déu: la parroquial de Santa Maria la Major, l’església de santa Maria del Miracle (posteriorment, de la Mercè) i l’església de la Serra (posteriorment, monestir i santuari).

Les altres esglésies medievals porten noms de arcàngels (sant Miquel) o de sants (sant Francesc, sant Marçal i santa Magdalena). Així, doncs, al final del segle XIV –l’època més esplendorosa de la vila-, Montblanc comptava amb set esglésies i tres comunitats religioses: els frares franciscans (a sant Francesc), els frares mercedaris (a la Mercè) i les germanes clarisses (a la Serra).

Des de llavors fins els nostres dies la comunitat cristiana de Montblanc s’ha mantingut viva malgrat les vicissituds del temps, essent una Església activa, acollidora, i agraïda i responsable de la seva història.

[:es]

La Parròquia de Santa Maria de Montblanc la trobem ja des de l’origen de Montblanc el 1163. L’any 1296, ja tres eren les esglésies montblanquines dedicades a la Mare de Déu: la parroquial de Santa Maria la Major, l’església de santa Maria del Miracle (posteriorment, de la Mercè) i l’església de la Serra (posteriorment, monestir i santuari).

Les altres esglésies medievals porten noms de arcàngels (sant Miquel) o de sants (sant Francesc, sant Marçal i santa Magdalena). Així, doncs, al final del segle XIV –l’època més esplendorosa de la vila-, Montblanc comptava amb set esglésies i tres comunitats religioses: els frares franciscans (a sant Francesc), els frares mercedaris (a la Mercè) i les germanes clarisses (a la Serra).

Des de llavors fins els nostres dies la comunitat cristiana de Montblanc s’ha mantingut viva malgrat les vicissituds del temps, essent una Església activa, acollidora, i agraïda i responsable de la seva història.

[:fr]

La Parròquia de Santa Maria de Montblanc la trobem ja des de l’origen de Montblanc el 1163. L’any 1296, ja tres eren les esglésies montblanquines dedicades a la Mare de Déu: la parroquial de Santa Maria la Major, l’església de santa Maria del Miracle (posteriorment, de la Mercè) i l’església de la Serra (posteriorment, monestir i santuari).

Les altres esglésies medievals porten noms de arcàngels (sant Miquel) o de sants (sant Francesc, sant Marçal i santa Magdalena). Així, doncs, al final del segle XIV –l’època més esplendorosa de la vila-, Montblanc comptava amb set esglésies i tres comunitats religioses: els frares franciscans (a sant Francesc), els frares mercedaris (a la Mercè) i les germanes clarisses (a la Serra).

Des de llavors fins els nostres dies la comunitat cristiana de Montblanc s’ha mantingut viva malgrat les vicissituds del temps, essent una Església activa, acollidora, i agraïda i responsable de la seva història.

[:]