Darrerament he escoltat amb més intensitat l’expressió «cristianofòbia» per definir les mostres de rebuig i d’odi cap allò que representa la fe, l’Església, els creients, els capellans, els bisbes,… i faig aquesta corrua de receptors ja que crec que el rebuig no és tant a una idea concreta i definida sinó a una nuvolosa de conceptes que fan olor a Església i jerarquia eclesiàstica. Us he de dir que aquesta expressió sempre m’ha provocat una certa incomoditat perquè m’ha semblat molt gruixuda en aquest temps i a les nostres latituds. Amb tot, hi he pensat especialment veient la voràgine de comentaris de menyspreu de tertulians, actors, periodistes, polítics, telenotícies,…en motiu de la «Missa de la Sagrada Família» que ha estat l’excusa perfecte per fer llenya de l’arbre caigut. Continua llegint «Cristians en terra de ningú»

Com podem ajudar a la cultura? Aquesta és una pregunta que també ens hem de fer com a Església aquets dies de pandèmia. I no només amb el món de la cultura, també com podem ajudar a la restauració, com podem ajudar als centres d’estètica, com podem ajudar a…

Les crítiques que hem rebut aquest dies en motiu de la beatificació passada a la Sagrada Família m’han entristit, i no perquè ens haguem equivocat fent-la, això no passa res, tothom, també l’Església, ens podem equivocar fins i tot quan apliquem la llei. El problema és que, amb la major bona fe, hem manifestat una falta d’empatia amb el sofriment dels nostres conciutadans. Davant el rebombori molts cristians s’han embrancat a defensar la celebració amb termes legals quan el problema era de fraternitat! El Papa Pau VI deia que estem cridats a ser «mestres en humanitat», i el Concili Vaticà II parlava de fer-nos nostres les alegries i les angoixes del món. Aquesta vegada hem patinat. Ens fa bé reconèixer-ho com ha fet l’Arquebisbat de Barcelona i això l’honora. Continua llegint «El món de la cultura i l’Església»