Aquests dies hem vist la notícia que fèiem arribar a Mart un robot anomenat «perseverance», la mateixa setmana que hem vist com la violència novament ocupava les portades de la nostra premsa local (a la internacional hi és cada dia). No cal que digui que la humanitat som capaços d’allò més sublim i a la vegada allò més vulgar. Som capaços de posar tot el nostre enginy en construir i avançar, i alhora, tota la nostra intel·ligència per destruir i anul·lar. Malgrat tots els elements positius de la nostra societat i generació, que hi són. Malgrat la riuada de gent magnífica que ens envolta i que sostenen aquest món i el fan bell i digne. Malgrat això que no ens hem de cansar mai de valorar, gaudir i subratllar. Avui voldria posar l’accent en que el bosc també ens ha de deixar veure que hi ha quelcom que no progressa adequadament.  Continua llegint «Houston, tenim un problema»

Una de les salses més nostrades és l’allioli, amb pocs i senzills ingredients té la capacitat de generar un experiència gastronòmica intensa i gustosa que no deixa indiferent a ningú. No té massa secret la seva elaboració però si que necessita d’una certa tècnica, una mica de traça i un polsim de paciència. Tot és ben senzill però reclama els cinc sentits si us passeu amb la quantitat de l’oli… se us pot negar. Si feu moviments estranys amb la mà de morter….se us negarà. Si deixeu de remenar durant molta estona…se us negarà. Si el mireu malament…se us negarà !!! si….!!!Podeu pensar què m’empatollo parlant de l’allioli. Però com d’un allioli negat em sembla la situació que vivim i ho dic pensant especialment amb l’Església. Si la comparació la fes amb la societat potser hauria utilitzat la imatge dels caragols a la llauna, i pensant amb la situació política potser haguera sigut més encertat parlar d’arengades salades. Continua llegint «L’allioli i l’Església»