Fa uns dies escoltava a la ràdio al president d’Òmnium cultural afirmant que no vol tenir ni odi ni rancor a aquells que pensen diferent a ell. I les seves paraules em van resultar balsàmiques tant per qui ho deia, com pel context que ho deia, com pel contingut de les mateixes. Em va venir al pensament la conversa que havia tingut uns dies abans amb un periodista que em comentava com l’incomodaven les pintades que hi ha a algunes parets de Catalunya que diuen: «ni oblit ni perdó». Aquesta mateixa incomoditat l’he sentida jo quan ho he escoltat proclamar o escriure. I m’ha semblat prou rellevant per convidar-vos a reflexionar-hi.  Continua llegint «ni odi ni rancor»

Aquests dies hem vist la notícia que fèiem arribar a Mart un robot anomenat «perseverance», la mateixa setmana que hem vist com la violència novament ocupava les portades de la nostra premsa local (a la internacional hi és cada dia). No cal que digui que la humanitat som capaços d’allò més sublim i a la vegada allò més vulgar. Som capaços de posar tot el nostre enginy en construir i avançar, i alhora, tota la nostra intel·ligència per destruir i anul·lar. Malgrat tots els elements positius de la nostra societat i generació, que hi són. Malgrat la riuada de gent magnífica que ens envolta i que sostenen aquest món i el fan bell i digne. Malgrat això que no ens hem de cansar mai de valorar, gaudir i subratllar. Avui voldria posar l’accent en que el bosc també ens ha de deixar veure que hi ha quelcom que no progressa adequadament.  Continua llegint «Houston, tenim un problema»