Una de les salses més nostrades és l’allioli, amb pocs i senzills ingredients té la capacitat de generar un experiència gastronòmica intensa i gustosa que no deixa indiferent a ningú. No té massa secret la seva elaboració però si que necessita d’una certa tècnica, una mica de traça i un polsim de paciència. Tot és ben senzill però reclama els cinc sentits si us passeu amb la quantitat de l’oli… se us pot negar. Si feu moviments estranys amb la mà de morter….se us negarà. Si deixeu de remenar durant molta estona…se us negarà. Si el mireu malament…se us negarà !!! si….!!!Podeu pensar què m’empatollo parlant de l’allioli. Però com d’un allioli negat em sembla la situació que vivim i ho dic pensant especialment amb l’Església. Si la comparació la fes amb la societat potser hauria utilitzat la imatge dels caragols a la llauna, i pensant amb la situació política potser haguera sigut més encertat parlar d’arengades salades. Continua llegint «L’allioli i l’Església»

Darrerament he escoltat amb més intensitat l’expressió «cristianofòbia» per definir les mostres de rebuig i d’odi cap allò que representa la fe, l’Església, els creients, els capellans, els bisbes,… i faig aquesta corrua de receptors ja que crec que el rebuig no és tant a una idea concreta i definida sinó a una nuvolosa de conceptes que fan olor a Església i jerarquia eclesiàstica. Us he de dir que aquesta expressió sempre m’ha provocat una certa incomoditat perquè m’ha semblat molt gruixuda en aquest temps i a les nostres latituds. Amb tot, hi he pensat especialment veient la voràgine de comentaris de menyspreu de tertulians, actors, periodistes, polítics, telenotícies,…en motiu de la «Missa de la Sagrada Família» que ha estat l’excusa perfecte per fer llenya de l’arbre caigut. Continua llegint «Cristians en terra de ningú»