Pessebres

Una de les activitats que més recordo de les festes de Nadal de la meva infància, és la preparació del pessebre de casa i tot el que passava al seu voltant. El pare, encara ara, preparava la taula que normalment situàvem al menjador, treia tot el que teníem guardat: els rocs per fer les muntanyes, terra, un motoret per l’aigua, i la caixa de les figuretes. Treure les figuretes de la caixa i tornar-les a mirar, algunes tenien nom i tot, agrupar-les, els reis per un costat, els pastors normals per un altre, els del naixement per un altre… era l’estona que recordo més entranyable. I no em vull descuidar de l’excursió “a buscar verd” que no era altre cosa que anar a collir una mica de “mata” (llentiscle), molsa, romaní, fulles de margalló, branques de pi, … I la part més intensa que era el muntatge de tot plegat, era un moment de família on si barrejava el joc, la creativitat, l’explicació de perquè cada cosa, la religiositat més senzilla. Sempre primer situar la cova, i tota la resta en funció d’aquesta. Fer el pessebre era pròpiament un ritual familiar que inaugurava les festes de Nadal i feia família. Continua llegint «Pessebres»

Signes d’esperança a Montblanc

Amb una força que no es recordava en els anals del riu francolí, la nit del passat dimarts 22 d’octubre, dia de sant Joan Pau II, el riu francolí es va desbordar extraordinàriament fruit de la llevantada que va afectar al camp, a la Conca, a les Garrigues i a totes les muntanyes de Prades. Com si es tractés d’una gran onada, l’aigua es va emportar arbres, camps, marges, cases, negocis, vehicles, i tot el que es trobava. Amb especial esment i commoció per les persones que van morir a l’Espluga de Francolí, a Vilaverd i a Constantí. Continua llegint «Signes d’esperança a Montblanc»