Una de les activitats que més recordo de les festes de Nadal de la meva infància, és la preparació del pessebre de casa i tot el que passava al seu voltant. El pare, encara ara, preparava la taula que normalment situàvem al menjador, treia tot el que teníem guardat: els rocs per fer les muntanyes, terra, un motoret per l’aigua, i la caixa de les figuretes. Treure les figuretes de la caixa i tornar-les a mirar, algunes tenien nom i tot, agrupar-les, els reis per un costat, els pastors normals per un altre, els del naixement per un altre… era l’estona que recordo més entranyable. I no em vull descuidar de l’excursió “a buscar verd” que no era altre cosa que anar a collir una mica de “mata” (llentiscle), molsa, romaní, fulles de margalló, branques de pi, … I la part més intensa que era el muntatge de tot plegat, era un moment de família on si barrejava el joc, la creativitat, l’explicació de perquè cada cosa, la religiositat més senzilla. Sempre primer situar la cova, i tota la resta en funció d’aquesta. Fer el pessebre era pròpiament un ritual familiar que inaugurava les festes de Nadal i feia família.
Perquè us ho explico tot això? doncs per subratllar la importància d’aquesta activitat nadalenca tant profundament arrelada a la pietat del nostre poble. Així també ho ha volgut subratllar el Papa Francesc en la carta apostòlica que fa pocs dies ha escrit a tots els cristians d’arreu del món. El Papa ha volgut tornar a posar en valor el pessebre. Amb el títol Admirable signum el sant pare recorda l’origen del pessebre, el seu profund arrelament a la vida dels catòlics, i el seu significat i valor en l’ordre de la pietat.
El pessebre, diu el Papa Francesc, és com un Evangeli viu, manifesta la tendresa de Déu, ens ajuda a reviure la història que va passar a Betlem, i alhora ens invita a “sentir” i a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va escollir per a si mateix en l’encarnació. El pessebre ens parla de la nit que envolta les vides dels homes i la llum que neix de Jesús. Ens parla de la creació i de la novetat de Jesús que ve a curar, reconstruir i retornar la vida a un món que ha perdut la seva esplendor original. El pessebre representa plàsticament la trobada entre Déu i els seus fills, la revolució veritable que dóna esperança i dignitat als desheretats, que no és altre que la revolució de l’amor i de la tendresa. En definitiva representa la santedat quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia, quan Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina.
En definitiva el pessebre és la representació plàstica de l’experiència viva de Nadal. I per tant, si no aboca a aquesta experiència, pot ser una creació artística interessantíssima, pot tenir un valor històric digne de museitzar-se, les figures poden ser antigues o modernes, què hi fa. Però no serà pròpiament un pessebre.
Benvolguts desitjaria que poséssim en valor aquesta tradició de la pietat tant nostre. Que el fem amb alegria a casa. Si pot ser amb els més petits. Amb ells molt millor. I sinó, els grans. Però no deixem de fer-lo, no perdem aquesta imatge plàstica de Nadal que ens transporta al gran do de Déu.
Bon i sant Nadal del Senyor!
el vostre Plebà.
Mn. Simó Gras i Solé