Quan girem els ulls a la manera com hem respost a aquest temps de pandèmia, en general, ho sintetitzem dient: “hem fet el que tocava”.
Aquesta mateixa expressió l’he sentida de molts representats d’entitats i persones que de manera compromesa han respost a les diferents necessitats que la pandèmia ha comportat. I especialment hi vaig pensar durant l’acte d’homenatge que l’Ajuntament de la Vila va fer a les víctimes de la Covid i a un seguit d’organismes públics i privats al Santuari de la Mare de Déu de la Serra. Molts d’ells van afirmar: «vam fer el que tocava».
I què és el que tocava? Segurament tots ens entenem quan en segons quines circumstàncies diem aquesta expressió, però el que tocava és com quan diem “és de sentit comú”. Son dues expressions que pressuposen un marc mental, cultural i moral semblant. Però això no sempre és tant obvi i molt menys s’improvisa. Això és el que vaig mirar de dir al final de la missa del dia de la festa major amb un xic d’emoció. Les coses quan surten bé és perquè hi ha un pòsit, un coneixement adquirit, unes coordenades assumides que ho possibiliten. Sense uns valors i principis compartits potser enlloc de mirar d’ajudar a qui ho necessitava en aquesta situació de pandèmia, potser cadascú haguera procurat només per ell; enlloc de dedicar recursos públics perquè ningú és quedés enrere potser hauríem dit que cal que primi la llei del mercat que és la llei del més fort; enlloc d’oferir-se voluntaris ens haguérem quedat de braços plegats.
Ens sentim cofois de fer el que toca perquè tots sabem el que toca. Tots compartim uns principis comuns que hem heretat dels nostres pares, avis, pobles en els quals la fe n’ha estat l’eix vertebrador i marc mental. A casa nostra la Paraula de Déu ha amarat el cor i el pensament de creients i no creients, la moral cristiana ha inspirat accions a creients i no creients, el sentit de la vida evangèlic ha amarat la cosmovisió del que som i el que volem ser. Cal que no ho oblidem. Hi ha tasques que són a llarg termini. Per tant analitzem quines llavors espirituals, morals i cíviques estem sembrant. I quins hàbits ens hi acosten o allunyen. Bon inici de curs!
Mn. Simó Gras i Solé
Plebà de Montblanc