Justícia ecològica

El dia 1 de setembre se celebra la Jornada Mundial de pregària per la creació i inici del Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica que parteix de l’impuls per la implementació de la justícia ecològica marcada pel Papa Francesc a l’Encíclica Laudato Sii d’ara fa cinc anys. En el missatge que el Sant Pare ens ha adreçat aquets dies, i glossant el lema de la jornada d’enguany: «el jubileu de la creació», ens ha recordat que per l’Escriptura un jubileu és un temps per recordar, retornar, descansar, reparar i alegrar-se. I és certament el que ens ofereix la creació com a do del Déu per a la humanitat.

Aquets dies de pandèmia, marcats pel confinament i per la lluita contra la Covid -19 i les seves múltiples conseqüències, els espais naturals a l’aire lliure, siguin a la muntanya, a la costa, a la plana o a les valls s’han cobejat i omplert de persones necessitades de contacte amb aquest do que és la naturalesa. Ha estat un instrument reparador dels moments d’angoixa que hem viscut, i ens ha permès descansar, recordar d’on venim i lloar a Déu per allò que ens ha donat: la vida.

És ben cert que quasi sempre funcionem a sotragades i necessitem ensopegar per adonar-nos del terra que tenim als nostres peus. Sembla que hem necessitat una crisi ecològica, econòmica, social i sanitària per adonar-nos de dues coses: que tot està connectat i que necessitem de tots i de tot per continuar avançant pels camins d’aquesta vida en harmonia i pau.

Fa anys que anem dient que no hi haurà pau sense justícia, però hi hem d’afegir que no hi haurà justícia humana sense justícia ecològica. La justícia ecològica s’està erigint com la manifestació més àmplia i global de l’horitzó de plenitud que la humanitat ha d’assolir per tal de retornar a la creació la seva grandesa i bellesa, i a través d’ella la grandesa i la bellesa de la mateixa humanitat.

Benvolguts germans i germanes en Crist, la nostra Parròquia fa un temps va començar a caminar per esdevenir una ecoparròquia, per alguns va semblar que això només era un cert esnobisme, però aquesta opció cada dia més s’està alçant com una necessitat de credibilitat en el nostre compromís cristià.

Us animo a tots a assumir -ho com a quelcom important a la nostra vida cristiana. La nostra implicació personal i col·lectiva en la consecució d’aquest horitzó de justícia ecològica ha de ser un més dels nostres segells d’identitat com a deixebles del Crist de la Unitat Parroquial de Montblanc. Voldria que deixéssim anar la nostra creativitat, il·lusió i força per tal que això no quedi només en bones voluntats. Ho podem fer!

«En un món malat que ningú es cregui estar bo» Papa Francesc.

 

Mn. Simó Gras i Solé

Plebà de Montblanc