Els Hashtags són paraules o mini frases que encapçalem amb el signe del coixinet i que utilitzem com a etiquetes (etiqueta fora la traducció catalana de hashtag) sintètiques a missatges de WhatsApps, piulades de Twitter, escrits al Facebook, comentaris d’Instagram… Us n’adoneu de la quantitat de paraules que he escrit a l’inici d’aquest editorial i que fa 10 anys no coneixíem? Són noves, no només perquè són anglicismes, sinó perquè són noves realitats comunicatives que no existien i ara són el nostre pa de cada dia.
«El temps córrer de pressa!» acostumem a dir, i ara que tot s’ha parat, el temps no para, perquè és propi del temps l’esdevenir. Nosaltres voldríem modular-lo, i no podem. El temps passa, avança, i per tant, l’important és què fem mentre ell continua el seu cicle impertèrrit.
Benvolguts crec que podem dir que les nostres vides han canviat, ho dic de debò, han canviat perquè el que vivim és nou. I no només és nou perquè el temps fa que tot sigui nou. No, ho dic perquè amb poc temps la vida s’ha vist alterada en allò que ens és connatural que és la vida social. El nostre ser amb els altres, que ens constitueix com a humans, amb pocs dies ha hagut de desplegar-se a través de canals i llenguatges poc coneguts per la majoria i amb conseqüències que s’albiren a llarg termini. Som els mateixos però el món ha canviat.
Un dels hastags que ha fet fortuna aquests dies ha estat #TotAniràBé, expressió que els nostres germans italians van abanderar quan la pandèmia els fuetejava amb força. L’expressió va néixer de manera espontània al nord d’Itàlia, almenys això diuen. El bisbe de l’Alguer en una al·locució va recordar que aquesta expressió té una arrel profunda en Déu mateix. Concretament en una de les visions de santa Juliana de Norwich (mística anglesa del s. XIV), en un moment de dolor profund que patia, i a la que Déu li digué: «faré que tot acabi bé; vull fer que tot acabi bé; i tu mateixa veuràs que tot acabarà bé»1.
Benvolguts, aquests dies contemplem el món des de darrera d’una mascareta, i fa pocs dies, des de la finestra de casa o de múltiples pantalles. I crec que podem reconèixer un denominador comú en tots: la preocupació. La preocupació de veure que això que estem vivint és nou, greu i dolorós. Independentment de la nostra situació personal, tots som plenament conscients que estem en un moment transcendent. Aquesta consciència ens ha de portar a posar el millor que som i tenim al servei de l’hora present. Sé que tenim suficients talents, i Déu ens ha dotat de prous carismes, per sortir-nos-en junts. Perquè només junts ens en podem sortir bé. M’ho heu sentit molt aquets dies, ens hem de fer forts en la fe, conjurar-nos en l’esperança i encendre per la caritat. Només així #TotAniràBé, només així veurem que tot anirà bé, tant pels que som encara a la terra, com pels que ja ens han precedit al cel. Oh mort! on és la teva victòria?
Mn. Simó Gras i Solé
Plebà de Montblanc
1 JULIANA DE NORWICH, Llibre de les revelacions de l’amor diví. Clàssics del Cristianisme 90. Barcelona FTC 2002.