Aquests dies hem vist la notícia que fèiem arribar a Mart un robot anomenat «perseverance», la mateixa setmana que hem vist com la violència novament ocupava les portades de la nostra premsa local (a la internacional hi és cada dia). No cal que digui que la humanitat som capaços d’allò més sublim i a la vegada allò més vulgar. Som capaços de posar tot el nostre enginy en construir i avançar, i alhora, tota la nostra intel·ligència per destruir i anul·lar. Malgrat tots els elements positius de la nostra societat i generació, que hi són. Malgrat la riuada de gent magnífica que ens envolta i que sostenen aquest món i el fan bell i digne. Malgrat això que no ens hem de cansar mai de valorar, gaudir i subratllar. Avui voldria posar l’accent en que el bosc també ens ha de deixar veure que hi ha quelcom que no progressa adequadament.
La idea del progrés, amb tots els seus límits, expressa la convicció que la societats o avancen o retrocedeixen, però el que no queden és quietes. No hi ha punt mig. Amb tot, és ben cert que es pot avançar en alguns aspectes i retrocedir en d’altres. Un exemple és el que estem vivint ara, per un costat avancem en aspectes tecnològics, i és evident: arribem amb un robot a Mart, trobem una vaccina contra la Covid en menys d’un any, som capaços de generar una tecnologia verda,… però alhora retrocedim en qualitat democràtica, en drets civils i polítics, en dignitat i respecte cap a les persones menys afavorides creant nous mecanismes d’exclusió…
En general els retrocessos no son pocs, i ja que hem parlat de l’espai, m’ha vingut a la ment, més o menys, el que va dir el pilot de l’Apolo 13: «Uh, Houston, we’ve had a problem». Em sembla evident que hi ha situacions que ens han de preocupar, i per tant, ocupar. Les llibertats es construeixen més que no pas es legislen, les igualtats s’ensenyen a viure abans que s’imposen, la fraternitat és la font de la convivència i no la prepotència del poder. El nervi, l’ànima, la saba de la societat és el que hem de cultivar si el que volem son bons fruits. No poden sortir bons fruits d’un arbre malalt ens recorda el mateix Jesús.
Benvolguts, el pilot és vermell, i veure Barcelona encesa aquests dies també n’és un exemple. Us convido a que mirem d’iniciar, en tots els àmbits de la nostra vida, una dinàmica relacional fonamentada en el bé i la veritat. Expliquem i testimoniem la importància d’una educació en virtuts, principis i valors. Revaloritzem totes les plataformes educatives i fem que tots els espais socials, econòmics i polítics també ho siguin. Tots tenim una responsabilitat educativa. Entomem el repte de ser testimonis amb la nostra vida d’un autèntic progrés humà fonamentat en la justícia, la dignitat i l’oportunitat. Aquest moment ens té a nosaltres. Ens ho mirem o ens hi posem?
Mn. Simó Gras i Solé
Plebà de Montblanc