Molts són els llibres que podem llegir aquest estiu, i segurament és el millor moment per desencallar aquells que ens van arribar per Sant Jordi, i que no hem acabat de trobar el moment de llegir-los. Entre els llibres que estic llegint, no sé si us passa però no llegeixo mai un sol llibre, sempre vaig trenant diferents lectures, depenent del dia o del moment que hi dedico, doncs un dels que estic llegint és “Què hi faig aquí a la terra? Una vida amb sentit” de Rick Warren. Em va fer pensar un llibre del mateix autor: “Una Església amb sentit”, i ara m’he animat a aquest que té una temàtica més personal. Novament em sembla un llibre suggerent i que fa rumiar (cosa que n’espero d’un llibre per mantenir-me l’interès de la seva lectura), i és per això que us el recomano, i alhora n’agafaré idees per compartir amb vosaltres a través del Full Parroquial.
Una d’elles és aquesta: el temps d’estiu és un temps propici per la contemplació i està bé que així sigui. Passejos relaxats, rutes a peu o amb bicicleta més llargues, estones llargues contemplant el mar, o mirant el joc dels nens de la família. L’estiu és un temps pausat pel voler mateixa de la natura. Essent així penso que és un bon moment per adonar-nos-en que la resposta a la bellesa, a la grandesa, a la vida que contemplem ens supera a nosaltres mateixos, i ens obre al reconeixement del Senyor de qui prové tot, ho sosté tot, i al qual s’encamina tot: El Déu de l’univers.
Podem especular sobre el sentit de tot plegat, i segurament fem bé de fer-ho, si això suposa endinsar-nos en un camí de recerca espiritual i vital. Però semblaria poc savi desestimar el dipòsit vital que ens aporta la revelació de Déu descrita en la bíblia. La bíblia ens revela el sentit que li ha donat a l’invent (la vida) l’inventor (Déu). Podem mirar d’aprendre els coses a través d’anar provant, amb el perill de no encertar, i en les múltiples proves prendre mal. O podem recórrer a la saviesa contrastada de generacions i generacions d’homes i dones que han trobat en la Paraula de Déu “el camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6). Sant Pau ens diu que si només ens guiem pels nostres coneixements ens trobarem tancats en nosaltres mateixos, en canvi els qui es deixen guiar per Déu troben la Vida i la pau (cf. Rm 8,6). I ens diu el mateix Pau: en Crist sabem qui som (cf Ef 1,11). També ens ho recorden els pares conciliars del Vaticà II quan diuen que “el misteri de l’home només s’aclareix veritablement a la llum del misteri de Jesús” (cf. GS 22).
Benvolguts, el primer pas en el reconeixement del misteri de la pròpia vida, i al contrari que diuen quasi tots els llibres d’autoajuda, és que el centre no hi sóc jo sinó Déu. I des d’aquesta perspectiva tot agafa un nou sentit més profund i més gran. “Tot comença per Ell i s’encamina cap a Ell” (cf. Col 1,16).
Aquest estiu ens podríem preguntar, què puc fer perquè aquesta veritat no s’esborri de la meva mirada i del meu cor, i visqui més per a Déu que no pas tancat en les meves cabòries? Bon estiu!
Mn. Simó Gras i Solé