Una evidència popular és que no hi pot haver fruits sense arbre, i ho dic per recordar, el que també hauria de ser una evidència, no hi pot haver cristià sense Església.
Com cada any la parròquia de Montblanc, com moltes de casa nostre, iniciem el setembre, i per tant, el nou curs, amb els ulls fits en Maria. La Mare de Déu, invocada com a Mare de l’Església, n’esdevé la icona del que estem cridats a ser com a cristians.
Quatre són els moments destacats de la vida de Maria que vull subratllar amb relació al nostre ser Església. En primer lloc Maria possibilita l’encarnació acollint amb cor pur la Paraula fecunda de Déu. La Paraula s’obre pas per l’acceptació plena de Maria. En segon lloc, al peu de la creu Maria on expressa la seva total fidelitat a Jesús. Un moment important és també la Pentecosta, quan Maria esdevé el model de l’Església suplicant i es posa al davant de la humanitat redimida, acompanyant amb fe, esperança i caritat als deixebles, tot constituint així la gran família dels fills de Déu. I finalment en la seva assumpció, quan esdevé la intercessora des del cel tot esperant la resurrecció definitiva. Per tant, Maria rep la glòria de Déu perquè: Acull, manté, acompanya i intercedeix. Aquesta és la saba espiritual que corre per la seves benes i la fan arquetip de l’Església.
Estimats, com Maria, ens cal acollir amb netedat de cor la Paraula de Déu, mantenir-nos fidels a la seva voluntat, units amb tots els germans, tot pregant i intercedint els uns amb els altres. Aquest hauria de ser el nostre pla de vida com a creients. I per tant el compromís a aprofundir durant el curs que comença. No podem acostar als homes i dones a Crist si no ens fem com Maria. No podrem esdevenir una família, casa i escola de Comunió, si no prenem exemple de Maria. No podem ser una Parròquia viva, que ens engresqui i il·lumini a altres, sinó ens comprometem a Acollir, Mantenir, Acompanyar i Intercedir com ho ha fet Maria.
Podem pretendre els fruits de l’alegria, de la fraternitat, de la fe, de la missió, de la pau… però sense arbre, sense Maria, sense Església, sense Déu… això no és possible. Us animo vivament a valorar-ho amb sinceritat de cara aquest nou curs.
Estimats, tenim una bona mare que ens hi ajudarà, aquests dies a la novena, molts li demanem que ens sigui intercessora. Confiem-nos a ella i que sigui a través de la seva escola que es vegin els fruits de la nostra vida personal i com a Parròquia. Som-hi!
Mn. Simó Gras i Solé
el Plebà.