Isaïes ens descriu els dons de l’Esperit Sant, un text que llegim en temps d’advent i que segur que us sonarà, i que diu així: “L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; esperit que li inspiri com reverenciar-lo” (Is 11,2). I l’autor del llibre dels Fets dels Apòstols diu que “l’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant” (Fets 9,31).
D’aquesta “reverencia” voldria parlar-vos. Les traduccions catalanes de la bíblia actuals usen la paraula “reverència” per traduir la paraula més clàssica: “temor”. El concepte de “temor de Déu” és molt emprat a l’Escriptura i té diversos matisos: des de la por, passant per la reverència, i acabant per la pietat. El Catecisme de l’Església ens diu que el veritable temor a Déu és a ofendre’l. A no respondre adequadament a la vida que Ell m’ha donat i a l’amor que m’ha regalat.
Jesús també ens posa de relleu la importància de no perdre el temor a Déu. Són famoses les seves advertències que comencen per: “ai!”. Mireu com ho recull Lluc després de descriure les benaurances: “ai de vosaltres els rics…, els qui aneu farts…, els qui ara rieu…” (cf Lc 6,24ss). O Lluc mateix quan ens descriu com Jesús anuncia el derrocament de la mundanitat i d’aquells que posen la seva confiança només en aquest món i no accepten el Regne de Déu: “ai de tu Corazín,… ai de tu Betsaida,… ai de tu Cafarnaum,… qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat” (cf Lc 10,13-16). I vull destacar els “ai!” als mestres de la llei i als fariseu que recull Mateu: “ai! de vosaltres mestres de la llei i fariseus hipòcrites,… guies cecs…” (Mt 23,13ss).
El do de l’Esperit del temor de Déu és, com diu la pròpia paraula, un do. És a dir un regal que Déu ens ha fet per tal que visquem amb intensitat la vida. Ho recullo perquè aquest temor és necessari per a la vida. I aquets advertiments de Jesús són també vàlids per a nosaltres. Molt possiblement molts dels mals que vivim com a Església és perquè hem oblidant el “sant temor a Déu”. I això vol dir que li hem de tenir por a Déu? No dic això. El que vull dir és que la vida, com ens l’ha revelada Jesucrist, quan manifesta la seva centralitat en Déu és quan esdevé fructuosa i plena. I això només serà possible si Déu ocupa el lloc que ha d’ocupar. I cal que reconeguem que existeix el risc, i jo diria, en som testimonis, que quan es perd el temor a Déu es comença a trivialitzar-ho tot, fins i tot les coses més santes. I esdevenim prepotents, cínics, freds i indiferents davant de Déu com si d’un ídol més es tractés, i no el Déu viu i veritable, Senyor i jutge de la història.
Vigilem perquè no som millors que els fariseus, els mestres de la llei, els habitants de Cafarnaum, Betsaida o Corazín. Jesús com una bona mare, si ens aconsella i adverteix, és perquè ens estima. I farem bé de tenir-ho en compte.
Mn. Simó Gras i Solé
el Plebà.