La Setmana Santa també podria ser definida com la Setmana Gran del calendari cristià. Són set dies intensos que expliquen tota la nostra experiència de fe. Són uns dies que narren d’una manera dramàtica el fonament, l’horitzó i el sentit de la vida cristiana. Si cert és això, no podem deslligar sense caure en la més profunda hipocresia, allò que som i vivim al llarg de l’any amb allò que celebrem per Setmana Santa. Per tant, si ens sentim atrets per la força d’aquets dies, us animo que deixem que resplendeixin la resta de l’any.
La Setmana Santa és eminentment, a través d’accions litúrgiques, de pietat, i rituals, un esdeveniment religiós que posa l’experiència de la passió, mort i resurrecció de Jesús en el centre. La mort en creu de Jesús n’és l’element icònic. I ho és perquè la creu és el testimoni més ferm del compromís de Déu en la salvació de la humanitat. La creu és l’instrument de tortura a través del qual Jesús revela la faç de Déu al món. I aquest fet no és un fet menor. I si ve es cert que manifestem plàsticament tot aquest esdeveniment, vigilem a no convertir en cultura el que ha estat un instrument de tortura, i convertim en folklore el moment més dramàtic de la història de la humanitat.
No ens deixem de fer la pregunta: Déu, quan veu com vivim la Setmana Santa, què pensa? Ens fem dignes del que Ell va fer? La representació, ens ajuda a entrar en la història o la converteixen caricatura? Desitjo que tots els qui dedicarem temps, esforç, voluntat, participació a la Setmana Santa 2019 ho visquem com el que és: l’acostament sincer i dramàtic a la història més bella de la humanitat.
Molt bona Pasqua del Senyor 2019.
Mn. Simó Gras i Solé